VIVINT EL CAMÍ DE LA VIDA - BEIDO DICOU MATIRRUMI

 Sempre que ens fan falta fotocòpies o ens cal imprimir algun document ho anem a fer  a Tororo. El que podria ser dificultós i feixuc -anar a buscar el boda-boda, mirar si t'ho poden fer, esperar-te força més del que estem acostumats, repassar la feina i en algunes ocasions suggerir-los, amb delicadesa i amabilitat, de fer-ho d'una altra manera- s'acaba convertint en novetat, en una experiència que et fa pensar. Conec cinc copisteries o llocs que fan impressions i fotocopies. Tres que em semblen més o menys endreçades, més "actuals" i dues (una és la de la foto) que no m'ho semblen tant.  Totes tenen en comú que la maquinaria que utilitzen per treballar, ja sigui imprimir o fotocopiar, són com les que hi havia a Catalunya fa uns 30 anys. Aquelles fotocopiadores que quan eren noves eren d'un color blanc trencat i amb el temps s'anaven tornant grogues, que veies passar poquet a poquet el llum que feia la còpia, sortia la còpia una mica més avall i despré

 Un dels atractius naturals més emblemàtics de Tororo és el turó de pedra que hi ha al mig de la ciutat i que es deixa veure des de tota la plana, a quilòmetres de distància: el Tororo Rock. Feia dies que me'l mirava i m'anava picant la curiositat. Aquesta tarda de diumenge he fet el pas.Hi he pujat. M'ha agradat i m'ha anat bé. Vista des de dalt del Tororo Rock, en direcció nord-est, mirant cap a Kènia que és darrera les muntanyes que es veuen al fons.  Al centre de la imatge s'hi veu el monestir.  Prèvia a la pujada hi ha hagut la negociació del preu i l'acompanyament del guia. El primer he passat de 30.000 ugx a 20.000 ugx (de 7,5 € a 5€). L'acompanyament del guia no me n'he sortit, sense el guia no em deixaven pujar. També m'ha anat bé perquè hi he pogut parlar.                  Vista des de dalt del Tororo Rock, en direcció sud-oest mirant cap a Kampala És un bloc de pedra de poc més de 200 m. d'alçada. Els camí de pujada, que és molt pedreg

 S'ha fet la benedicció dels nous espais de l'escola. El dia s'ha aixecat emplujat. Fins hi tot el temps ha volgut que la festa fos lluïda i durant tota la Benedicció no ha plogut. En aquesta imatge és veu el Tororo Rock cobert per la boira, mentre plovisquejava A continuació de la missa del diumenge, que és a les 7 del matí, en processó hem anat passant pels espais de l'escola: el camp de futbol, el tancat de les vaques, l'hort, el generador de corrent, el taller de fusteria, el de metal·lúrgia, el de perruqueria,...  Al seu pas, el Father Sergi, hi ha fet la benedicció. Un col.lectiu d'unes 170 persones format bàsicament pels alumnes i els mestres. Hem fet tot el recorregut de manera molt festiva i tranquil.la. Amb molta sensació de pertinença al grup, de creure's el que estaven fent, de sentir que aquests espais són per ells, acompanyats dels cants del cor de l'escola, que ho han fet molt bé i no s'han cansat de cantar. H em anat avançant per tots

Sortir del recinte del monestir t'ajuda a veure de cara la realitat social del país.  He anat fins al barri de l'estació del tren. De l'estació en parlaré en una altra entrada. El fet de ser blanc, "muzungu", fa que no passis desapercebut enlloc. Els nens, amb ulls brillants i nets i amb un somriure als llavis, s'acosten. Molts joves et saluden. Tots, nens, joves i grans et miren.... De seguida t'adones que la majoria són gentils, acollidors, servicials, amables,... i molt pobres. Tot això que us explico en aquesta entrada, és només donant un tomb pel costat del recinte del monestir.... Viuen el respecte al medi ambient d'una manera molt diferent de la que estem acostumats. Per tot arreu hi ha plàstic i brossa de tota mena. És d'agrair que d'alguna manera la natura col.labori en la neteja de l'entorn. Bona part s'ho enduu l'aigua quan plou. Aquest rierol, el riu Aturukuku, passa ben a prop del recinte del monestir. El color blanquin

Uganda és un país que està situat al cor de l'Àfrica.  Té una extensió aproximada de la meitat de la península ibèrica. Políticament està constituït com una república presidencialista. La seva capital és Kampala. Actualment té una població d'uns 45 milions d'habitants que parlen fins a 40 llengües diferents. Les oficials són el suahili i l'anglès. Al nord limita amb el Sudan del sud, a l'oest amb la República democràtica del Congo, al sud amb Ruanda i Tanzània i a l'est amb Kènia. Al sud del país hi ha el llac Victòria, que comparteix amb Kènia i Tanzània. És a l'Equador de la terra.  La durada del dia i la nit són pràcticament iguals tot l'any.  La temperatura és suau, amb una mitjana d'uns 25º. Els mesos de gener i febrer són els més calorosos. És un país on hi plou sovint, uns 1500 mm/any. A les tardes és quan plou més, amb algun temporal no massa llarg però de forta intensitat.  Tenen una renda per capita d'uns 884 $, la seva economia és basa

  Quan arribes a la ciutat et trobes amb aquesta imatge: el Rock de Tororo. Un turó de pedra al mig del pla, ben visible des de qualsevol lloc de la ciutat.  Tororo no és diferent del camí, paradetes i més paradetes al carrer. Els boda-boda per tot arreu, gent amunt i avall, desordre i caos, però la vida continua, no passa res! Sóc al seu país, és la seva cultura, la seva manera fer, la seva moneda, la seva llengua, el seu color de la pell,..... jo vinc de fora. L'entrada al recinte del monestir és vigilada. Amb els dies t'adones que és més simbòlic que res més.  És habitual trobar persones armades amb un fusell al carrer, a l'entrada de un banc, fent de vigilant de nit a dins el recinte del monestir... El recinte és endreçat i net, és un espai gran. Hi ha silenci i quietud. És Benedictí. De seguida m'adono que el meu nivell d'anglès està molt per sota dels mínims desitjables per poder establir contacte, per tenir conversa, per fer la vida de cada dia amb normalitat

  Els passat dimarts 27 de febrer, des de Barcelona un vol d'avió em va portar fins a l'aeroport de Entebbé, a Uganda. M'hi esperava en Sergi, que amb una furgoneta conduïda per en Lucas, ens va portar fins a Tororo. Aquí, si Déu vol, és on faré llarga estada. Previ a sortir de l'aeroport, cal passar tots el controls corresponents, recollir l'equipatge i fer el canvi de moneda. Cap problema enlloc. El valor de la moneda Ugandesa és molt baix: 1 € = 4000 UGX (xiling ugandès)  De seguida t'adones que aquí el temps té un valor diferent del nostre.... Enceto aquest bloc amb les primeres imatges que et trobes en el camí de l'aeroport fins a Tororo. Aquesta és la principal carretera que enllaça la capital de Uganda, Kampala, amb Kènia. Quilòmetres i més quilòmetres de paradetes de tota mena. Gent amunt i avall. La vida, el comerç, la pobresa,..., tot és al peu de la carretera. Els boda-boda (moto-taxi) són motos de petita cilindrada, de fabricació índia, són a tot