Tororo Rock

 Un dels atractius naturals més emblemàtics de Tororo és el turó de pedra que hi ha al mig de la ciutat i que es deixa veure des de tota la plana, a quilòmetres de distància: el Tororo Rock.

Feia dies que me'l mirava i m'anava picant la curiositat. Aquesta tarda de diumenge he fet el pas.Hi he pujat. M'ha agradat i m'ha anat bé.

Vista des de dalt del Tororo Rock, en direcció nord-est, mirant cap a Kènia que és darrera les muntanyes que es veuen al fons. Al centre de la imatge s'hi veu el monestir. 

Prèvia a la pujada hi ha hagut la negociació del preu i l'acompanyament del guia. El primer he passat de 30.000 ugx a 20.000 ugx (de 7,5 € a 5€). L'acompanyament del guia no me n'he sortit, sense el guia no em deixaven pujar. També m'ha anat bé perquè hi he pogut parlar.

                 Vista des de dalt del Tororo Rock, en direcció sud-oest mirant cap a Kampala

És un bloc de pedra de poc més de 200 m. d'alçada. Els camí de pujada, que és molt pedregós, no és difícil. Hi ha un parell d'indrets on hi ha escales metàl.liques aferrades a la pedra per poder pujar. Amb uns 20 minuts hem sigut a dalt.

La vista des de dalt és molt bonica. Un espai immens, pla i verd s'obre en totes direccions. Amb tot el que plou (el dia ha començat i acabat amb pluja) no es veu cap riu. Hi ha vegetació, però a poca distància no es veu cap massa forestal.


Amb en Kenny, el guia, que anava calçat amb uns croks força atrotinats, hem parlat. M'ha explicat que viu a Tororo, té 40 anys i és pare de dos fills. Que treballa 12 hores cada dia, 7 dies a la setmana i cobra 200.000 ugx al mes (50 € !!!). M'ha demanat per venir a Europa, treballar en un aeroport.  A Europa la teva situació serà molt pitjor que la que tens aquí al teu país. Treballa i esforça't per tirar endavant aquí on ets. 
És just i humà que tots aspirem a millorar les nostres condicions de vida en el lloc on vivim. 

Comentaris

  1. Anònim29/3/23 23:43

    Bon dia, Pep,

    Quan em vas dir que eres a Tororo vaig córrer a mirar on parava aquest poble per mi desconegut. El primer que em va sortir a la recerca va sr el Tororo Rock, imponent allà al mig de la planura. Vaig llegir que en determinades èpoques hi ha turisme per pujar-hi i ara entenc el que expliques de que has hagut de negociar el preu per pujar-hi. És la seva atracció turística i font d’ingressos.

    No vaig poder veure el Monestir perquè els mapes digitals no donen gaire detalls. Llàstima.

    Després em va sobtar l’absència de boscos, fet que ara veig que tu subratlles. Bé, et caldrà anar-t’hi acostumant.

    No sé si en Kenny et farà cas i es traurà del cap de quedar-se a Uganda. Treballar en un aeroport no és ben bé una fita fàcil.

    Durant els anys que jo voltava per Marroc i Algèria diverses persones em van demanar feina a Europa, alguns amb llàgrimes als ulls. Si jo els explicava la situació em deien que no era cert, que jo els enganyava. Ja hem vist com ha anat evolucionant tot.

    P.S. – Un dels meus néts, en Martí, 12 anys, era de petit seguidor d’un personatge que es deia TOTORO i el vaig haver de desenganyar.

    Una abraçada molt afectuosa de part de tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pep Sentmartí30/3/23 16:11

      Com que el comentari és anònim, no et puc identificar. T'agrairé ho facis per privat. Moltes gràcies per seguir-me. És un goig!!!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amus Sapir Primary School

Imatge
En una de les visites a casa de la Rebecca i família, vaig poder acompanyar els nens a l'escola. El nom de l'escola és  Amus Sapir Primary School. És una escola pública, la mateixa on han anat tots els germans de la casa.  Vista general de l'escola. A l'esquerra, que no surt a la imatge, hi ha l'església. A tots els va fer il·lusió que hi anés. El camí d'anada i el de tornada va ser amb diferent recorregut. Per anar a l'escola vam passar pel punt on van a buscar l'aigua. Pel camí s'afegien altres nens que també anaven a l'escola, el feien entretingut: reien, cridaven, jugaven,.... A les cases, que són petites i de poc espai, la gent feinejava per fora. La presència d'un "muzungu" de camí cap a l'escola era una mica més que curiositat. Arribats a l'escola, en companyia dels nens de la família, les sorpreses venien una rera l'altra. Una esplanada força gran, amb cinc construccions distribuïdes en forma de "U" i l
Llegueix més.... »

Tororo 2.0

Imatge
Quina rebuda més bonica i plena d'agraïment per haver tornat  m'han fet tots els que he anat trobant,  ja siguin monjos, la família de l'hostatgeria (que han vetllat perquè no es perdés res del que es va quedar aquí, ja fa tres mesos), alguns estudiants (que aquesta setmana haurien d'haver acabat les vacances i aniran arribant esglaonadament en funció dels diners que tinguin), amics, treballadors del monestir, els de la fusteria, coneguts... La senzillesa de les paraules queda coberta per l'abraçada que surt des del cor de cadascú.  La marxada va ser dolorosa, literalment. Els ronyons em van recordar com sóc de feble. Com, sense cap mena d'avís,   en un moment,  em va canviar la vida quedant a mans d'unes persones i una sanitat que no coneixia i va ser amb elles amb qui vaig haver de confiar. Conèixer de prop la sanitat ugandesa m'ha ajudat a entendre (o desentendre) més el país. A Uganda la sanitat és de pagament. Com d'injust és que jo que sóc fora
Llegueix més.... »