Quan arribes a la ciutat et trobes amb aquesta imatge: el Rock de Tororo. Un turó de pedra al mig del pla, ben visible des de qualsevol lloc de la ciutat. 

Tororo no és diferent del camí, paradetes i més paradetes al carrer. Els boda-boda per tot arreu, gent amunt i avall, desordre i caos, però la vida continua, no passa res! Sóc al seu país, és la seva cultura, la seva manera fer, la seva moneda, la seva llengua, el seu color de la pell,..... jo vinc de fora.

L'entrada al recinte del monestir és vigilada. Amb els dies t'adones que és més simbòlic que res més. És habitual trobar persones armades amb un fusell al carrer, a l'entrada de un banc, fent de vigilant de nit a dins el recinte del monestir...

El recinte és endreçat i net, és un espai gran. Hi ha silenci i quietud. És Benedictí.


De seguida m'adono que el meu nivell d'anglès està molt per sota dels mínims desitjables per poder establir contacte, per tenir conversa, per fer la vida de cada dia amb normalitat. Em toca treballar-lo molt.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amus Sapir Primary School

Imatge
En una de les visites a casa de la Rebecca i família, vaig poder acompanyar els nens a l'escola. El nom de l'escola és  Amus Sapir Primary School. És una escola pública, la mateixa on han anat tots els germans de la casa.  Vista general de l'escola. A l'esquerra, que no surt a la imatge, hi ha l'església. A tots els va fer il·lusió que hi anés. El camí d'anada i el de tornada va ser amb diferent recorregut. Per anar a l'escola vam passar pel punt on van a buscar l'aigua. Pel camí s'afegien altres nens que també anaven a l'escola, el feien entretingut: reien, cridaven, jugaven,.... A les cases, que són petites i de poc espai, la gent feinejava per fora. La presència d'un "muzungu" de camí cap a l'escola era una mica més que curiositat. Arribats a l'escola, en companyia dels nens de la família, les sorpreses venien una rera l'altra. Una esplanada força gran, amb cinc construccions distribuïdes en forma de "U" i l
Llegueix més.... »

Tororo 2.0

Imatge
Quina rebuda més bonica i plena d'agraïment per haver tornat  m'han fet tots els que he anat trobant,  ja siguin monjos, la família de l'hostatgeria (que han vetllat perquè no es perdés res del que es va quedar aquí, ja fa tres mesos), alguns estudiants (que aquesta setmana haurien d'haver acabat les vacances i aniran arribant esglaonadament en funció dels diners que tinguin), amics, treballadors del monestir, els de la fusteria, coneguts... La senzillesa de les paraules queda coberta per l'abraçada que surt des del cor de cadascú.  La marxada va ser dolorosa, literalment. Els ronyons em van recordar com sóc de feble. Com, sense cap mena d'avís,   en un moment,  em va canviar la vida quedant a mans d'unes persones i una sanitat que no coneixia i va ser amb elles amb qui vaig haver de confiar. Conèixer de prop la sanitat ugandesa m'ha ajudat a entendre (o desentendre) més el país. A Uganda la sanitat és de pagament. Com d'injust és que jo que sóc fora
Llegueix més.... »