Coneixent l'entorn...

Sortir del recinte del monestir t'ajuda a veure de cara la realitat social del país.  He anat fins al barri de l'estació del tren. De l'estació en parlaré en una altra entrada.

El fet de ser blanc, "muzungu", fa que no passis desapercebut enlloc. Els nens, amb ulls brillants i nets i amb un somriure als llavis, s'acosten. Molts joves et saluden. Tots, nens, joves i grans et miren.... De seguida t'adones que la majoria són gentils, acollidors, servicials, amables,... i molt pobres.

Tot això que us explico en aquesta entrada, és només donant un tomb pel costat del recinte del monestir....

Viuen el respecte al medi ambient d'una manera molt diferent de la que estem acostumats. Per tot arreu hi ha plàstic i brossa de tota mena. És d'agrair que d'alguna manera la natura col.labori en la neteja de l'entorn. Bona part s'ho enduu l'aigua quan plou.

Aquest rierol, el riu Aturukuku, passa ben a prop del recinte del monestir. El color blanquinós de la seva aigua ja deixa clar que no pot haver-hi cap tipus de vida animal. Just al costat del riu hi ha el rentador de motos dels boda-boda. Rentar una moto costa uns 2000 ugx, amb el canvi a euros són 0,50 €, sí, ho has llegit bé 50 cèntims per rentar una moto!!!

Com que l'aigua és molt a prop, ho aprofiten per fer-hi vivers de plançons de tota mena, des de verdures, matolls, arbres, tot tipus de plantes....

Les mesures de prevenció sanitària, així com de riscos laborals, no és el que més els preocupa. Es pot resumir amb poques paraules: ja està bé, no passa res!  Podeu veure una gallina berenant amb el peix que hi ha per vendre dintre de la palangana. Per si no us n'heu adonat, això és una peixateria.

De persones -majoritàriament dones, tot i que també hi ha homes- que treballen arreglant roba o cosint, n'hi ha moltes. En trobes en un lloc aïllat al peu de la carretera (com aquesta), pels carrers de la ciutat, a dintre el mercat central, ... Una màquina, una cadira, fil i agulla i...

Tot caminant he trobat la casa del metge. En la imatge potser no queda gaire clar, però és en un entorn força deteriorat.  Aquí no és estrany que la persona que exerceix de metge, per tant que és responsable de la salut dels seus pacients, no sigui metge. 

La malària sovinteja. Diuen que el govern proveeix del tractament a tota la població. Moltes persones s'infecten. El problema són els infants que si no els donen el tractament a temps poden morir. 

Una de les activitats socials que més sovintegen és prendre l'AJONO. És una beguda, com cervesa (???), feta de mill trinxat i fermentat durant uns dies.  El posen dins un cossi i amb aquestes canyes llargues en van bevent. A mesura que en van gastant, hi van afegint aigua calenta. Fixeu-vos que darrera la galleda blanca hi ha un termo. El més habitual és que sigui una trobada d'homes. Aquest grup de la foto m'he imaginat que eren familiars o veïns molt propers. La cadira que hi ha buida l'han posada per a mi. M'han demanat que ho compartís amb ells. Els hi he ben agraït, no m'hi he quedat. He anat trobant diferents grups que prenien ajono. M'ha cridat l'atenció quan he trobat un grup d'homes, potser una quinzena. M'hi he acostat, els he saludat amablement. Ells estaven per la feina. No m'han deixat que els fes cap fotografia.