Cal córrer tant?
Sempre que ens fan falta fotocòpies o ens cal imprimir algun document ho anem a fer a Tororo. El que podria ser dificultós i feixuc -anar a buscar el boda-boda, mirar si t'ho poden fer, esperar-te força més del que estem acostumats, repassar la feina i en algunes ocasions suggerir-los, amb delicadesa i amabilitat, de fer-ho d'una altra manera- s'acaba convertint en novetat, en una experiència que et fa pensar.
Conec cinc copisteries o llocs que fan impressions i fotocopies. Tres que em semblen més o menys endreçades, més "actuals" i dues (una és la de la foto) que no m'ho semblen tant. Totes tenen en comú que la maquinaria que utilitzen per treballar, ja sigui imprimir o fotocopiar, són com les que hi havia a Catalunya fa uns 30 anys. Aquelles fotocopiadores que quan eren noves eren d'un color blanc trencat i amb el temps s'anaven tornant grogues, que veies passar poquet a poquet el llum que feia la còpia, sortia la còpia una mica més avall i després de l'una feia l'altra. A vegades el resultat no era l'esperat. El valor del temps era ben diferent del d'ara. Tenies temps de parlar amb el que feia la còpia.
Massa sovint la modernitat no vol dir bon tracte.
%20Copisteria.jpg)
Aquesta senyora de la foto ha fet un esforç perquè la feina que li he demanat (copiar les 4 passions del missal i ampliar-ho fins a A4) fos del meu grat. Sense pressa, amb amabilitat, ho ha anat provant i provant fins a aconseguir que quedés prou bé. Recordem que és Uganda. Quan les còpies han sigut fetes li he demanat que hi poses espiral i tapes. Sense dir res ha marxat deixant-me sol a la seva botiga. Al cap d'una estoneta ha tornat amb els espirals, les tapes i la màquina de foradar. Bona col·laboració entre veïns.
La modernitat, els bens materials ens aporten qualitat de vida o ens fan esclaus del consum? Quantes vegades hem escoltat o dit: Home, si tothom ho fa jo també ho puc fer, no? Estem dintre un riu que ens arrossega cap a algun lloc, sense deixar-nos adonar que als vorals hi ha boscos de ribera on poder descansar?
El preu de la "modernitat" no hauria de ser la falta d'un somriure, d'un gest amable, la falta d'humanisme cap als altres, la manca de generositat amb un mateix i amb els de l'entorn.
Felicitats Pel estàs fent un blog molt interessant, amb unes reflexions importants per la gent com jo que estem aquí al primer món diuen....
ResponEliminaOstres volia dir Pep en comptes de Pel
ResponEliminaTotes les coses s'han de valorar en el seu context. Però ha de ser agradable fer un canvi de ritme en el sentit que expliques!
ResponEliminaBon dia, Pep,
ResponEliminaPel que dius d’anar a Tororo, entenc que esteu als afores de la ciutat, com els que vam néixer a Gràcia, anàvem a Barcelona.
Entenc que no hi ha una central de boda-boda per trucar-los.
T’has d’haver mogut prou per conèixer cinc copisteries en el poc temps que ets al monestir de Tororo. Coneixes més establiments de la ciutat, com mercats, botigues de roba o calçat?
Malgrat que la botiga on has vingut a fer la feina no et sembla tant actual potser hi vens pel servei i el tracte que és, finalment, el que apreciem els humans quan estem fent el paper de clients. M’ha encuriosit la teva observació de que les fotocopiadores s’anaven tornant grogues amb el pas dels anys. Jo mai m’hi havia fixat i no me n’adono fins ara que ho has dit.
La botiga es veu equipada i, encara que no faci goig estètic, potser el tracte i la capacitat d’adaptar-se a les necessitats dels clients són el millor.
A la botiguera li deus haver inspirat confiança i per això t’ha deixat sol a la botiga esperant. De ben segur que et va lliurar la feina amb un somriure i que tu hi tornaràs.
M’he fixat en la roba de la botiguera. Els vestits africans són un regal per l’unn d’un fotògraf. I el dit del disparador entra en èxtasi. A Sabadell hi ha una colònia de senegalesos i algun cop vaig tenir l’oportunitat de fer fotos a les noies i dones amb els seus vestits. Em va agradar moltíssim.
D’altra banda amb persones així t’adaptaràs ben aviat el nou entorn i et semblarà que com pots haver viscut fins ara sense conèixe’l.
T’agraeixo molt que comparteixis amb els teus amics les teves experiències i el dia a dia.
Fins la propera entrada, Pep! Ens parlaràs del menjar? I del monestir?
Una abraçada molt afectuosa.
Correcció. He dit
EliminaEls vestits africans són un regal per l’unn d’un fotògraf
Els vestits africans són un regal per l'ULL d’un fotògraf
Moltes gràcies per el teu comentari. És un agradable complement.
EliminaAgraeixo les suggerències i aportacions que feu. Em facilita la feina.
Si tinc prou habilitat per escriure-ho, la merva idea és que aquest blog sigui un humil ressó del que visc aquí a Tororo i per exrtensió a Uganda. Parlaré dels boda-boda (que avanço que no tenen cap central on trucar), del menjafr, del monestir, de les persones, de les feines, del futbol, de com vaig entenen la vida d'aquí.
Moltes gràcies!!!