Benedicció

 S'ha fet la benedicció dels nous espais de l'escola.

El dia s'ha aixecat emplujat. Fins hi tot el temps ha volgut que la festa fos lluïda i durant tota la Benedicció no ha plogut.

En aquesta imatge és veu el Tororo Rock cobert per la boira, mentre plovisquejava

A continuació de la missa del diumenge, que és a les 7 del matí, en processó hem anat passant pels espais de l'escola: el camp de futbol, el tancat de les vaques, l'hort, el generador de corrent, el taller de fusteria, el de metal·lúrgia, el de perruqueria,...  Al seu pas, el Father Sergi, hi ha fet la benedicció.

Un col.lectiu d'unes 170 persones format bàsicament pels alumnes i els mestres. Hem fet tot el recorregut de manera molt festiva i tranquil.la. Amb molta sensació de pertinença al grup, de creure's el que estaven fent, de sentir que aquests espais són per ells, acompanyats dels cants del cor de l'escola, que ho han fet molt bé i no s'han cansat de cantar. Hem anat avançant per tots els espai acompanyats del so de la gralla (quina sensació més agradable i emocionant poder posar la nostra música al mig de la festa de benedicció i veure'ls picar de mans en senyal d'espontània acceptació i aprovació) 

Grup de joves jugant a voleibol a les instal.lacions de l'escola.
Grup de joves jugant a voleibol a les instal.lacions de l'escola

Per acabar s'ha entregat a tots el participants un braçalet fet per un ex-alumne i un llapis i un bolígraf provinents de donacions de Catalunya.

Perquè això hagi sigut possible, al darrera hi ha molta feina feta en la discreció. Feina feta amb fermesa i estima, pensant i vetllant pel bé de l'escola, dels professors i sobretot dels alumnes. Thank you, Pather Sergi!

Vista general dels espais de residència de l'escola


Comentaris

  1. Gebre30/3/23 21:49

    Tant de bo els vagi molt bé. Molta sort, Pep.

    ResponElimina
  2. Anònim25/4/23 23:35

    Bon dia, Pep,

    Pel que dius. les instal·lacions es van ampllant sobre una base anterior. És això? Déu n'hi do es edificis que ja hi ha. Fa força patxoca i, sobre tot la tasca educativa que s'hi deu fer.

    Els ha agradat el so de la gralla tocada pel muzungu d'Osona? Han fet graire preguntes sobre l'instrument i la seva aplicació?

    Menciones 170 persones en total. Quina tasca més bona que feu.

    Una abraçada des de Santa Coloma de Queralt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amus Sapir Primary School

Imatge
En una de les visites a casa de la Rebecca i família, vaig poder acompanyar els nens a l'escola. El nom de l'escola és  Amus Sapir Primary School. És una escola pública, la mateixa on han anat tots els germans de la casa.  Vista general de l'escola. A l'esquerra, que no surt a la imatge, hi ha l'església. A tots els va fer il·lusió que hi anés. El camí d'anada i el de tornada va ser amb diferent recorregut. Per anar a l'escola vam passar pel punt on van a buscar l'aigua. Pel camí s'afegien altres nens que també anaven a l'escola, el feien entretingut: reien, cridaven, jugaven,.... A les cases, que són petites i de poc espai, la gent feinejava per fora. La presència d'un "muzungu" de camí cap a l'escola era una mica més que curiositat. Arribats a l'escola, en companyia dels nens de la família, les sorpreses venien una rera l'altra. Una esplanada força gran, amb cinc construccions distribuïdes en forma de "U" i l
Llegueix més.... »

Tororo 2.0

Imatge
Quina rebuda més bonica i plena d'agraïment per haver tornat  m'han fet tots els que he anat trobant,  ja siguin monjos, la família de l'hostatgeria (que han vetllat perquè no es perdés res del que es va quedar aquí, ja fa tres mesos), alguns estudiants (que aquesta setmana haurien d'haver acabat les vacances i aniran arribant esglaonadament en funció dels diners que tinguin), amics, treballadors del monestir, els de la fusteria, coneguts... La senzillesa de les paraules queda coberta per l'abraçada que surt des del cor de cadascú.  La marxada va ser dolorosa, literalment. Els ronyons em van recordar com sóc de feble. Com, sense cap mena d'avís,   en un moment,  em va canviar la vida quedant a mans d'unes persones i una sanitat que no coneixia i va ser amb elles amb qui vaig haver de confiar. Conèixer de prop la sanitat ugandesa m'ha ajudat a entendre (o desentendre) més el país. A Uganda la sanitat és de pagament. Com d'injust és que jo que sóc fora
Llegueix més.... »