Cal patir pel temporal si només són nuvolades?

Que hi té a veure Nairobi, capital de Kenya, amb Tororo o Uganda? Doncs que l'ambaixada "española" d'Uganda i Somàlia és a Nairobi. A Kampala, capital d'Uganda, només hi ha el consolat, que té poques atribucions administratives oficials. La representant és la "cònsol honorària".

Edifici on hi ha l'ambaixada "española" a Nairobi.

L'entorn no té gaire a veure amb la foto.

Perquè explico tot això? 

El passat setembre em va caducar el carnet de conduir. 

En el meu cas, pel visat que m'han concedit, no em cal res especial, puc conduir amb el carnet "español".

Després de mirar i valorar diferents opcions, la més ràpida era fer-ho a través de l'ambaixada "española" a Nairobi.

Viatjar a Nairobi, confesso, em feia mandra: un país nou i desconegut, una moneda nova, encara poc àgil amb la llengua, d'entrada sense comunicació telefònica ni de missatgeria, anar-hi sol, encara que tingués lloc on dormir, com hi arribaria i com ho trobaria en una ciutat de més de 4 milions d'habitants? Per tot plegat tenia una mica la sensació que s'acostava un temporal!!

Entrada del monestir on em van acollir amb el braços oberts, a Nairobi.
 

Tot això es va anar transformant en un regal a cada pas. Sí, un regal rere l'altre.

Des del monjo que em va deixar la seva targeta de telèfon de Kenya, fins al monjo que amb un boda-boda em va venir a buscar a la frontera per fer junt amb l'abat camí fins al monestir St. Benedict Catholic Parish, a Ruaraka, on viuria aquests dies d'estada a Nairobi. Val a dir que va ser l'abat el conductor del vehicle, que gràcies a les diferents parades que va anar fent, el viatge es va anar allargant. Més de 12 hores!

La comunitat em va rebre i acollir com un més d'ells. Atents amb mi, amables, generosos,.. Bon menjar, llit còmode. Excel.lent.

 Imatge del jardí i l'església del monestir

Vaig tenir un treballador del monestir al meu costat per acompanyar-me on calgués. 

Els tràmits a l'ambaixada van ser sense problemes.  El personal afable i atent. La documentació presentada va ser correcta. Ara cal esperar que arribi el carnet per anar-lo a buscar.

Molt a prop de l'ambaixada hi ha l'anglicana All Saints Cathedral. Hi vàrem entrar.

 All Saints Cathedral.

Després de dinar, un cotxe uber (junt amb els taxis i busos, el sistema de transport de passatgers més usat i segur per moure't dins la ciutat), ens va portar fins a la Cathedral Basilica of the Holy Family.

Parada de busos i taxis. En general, per nosaltres, vehicles força "destartalats".

És un edifici modern, construït pels anglesos a principis dels anys 60, quan Kenya encara era colònia seva. Kenya va assolir la independència el 1963. 

Els grans vitralls que hi ha a les seves parets li donen molta llum natural. Té una decoració ben singular: no hi ha estàtues, sinó tot de quadres ordenadament penjats a les parets del voltant de l'edifici. Tot plegat fa sensació d'ordre, de netedat. 

Al seu davant hi ha el parlament i el senat de Kenya i al darrera la Cort de justícia. Prop d'aquí el centre internacional de convencions i també l'assemblea nacional. És el centre del poder. En aquesta àrea no hi ha parades al carrer, és una zona occidentalitzada.

No deixa indiferent, pels seus 70 m. d'alçada, la torra que hi ha just al costat de l'entrada.

L'endemà vaig estar amb el Vincent Onsongo, responsable del St Benedicts Children Centre. Aquesta visita, per la magnitud humana de la feina que fan, mereix una entrada a part. 

Encara vaig poder fer un parell més de visites. La primera al National Museum of Kenya i per acabar a l'hospital materno infantil St. Scholastica Uzima Hospital.

Al museu va ser una visita curta. Es va centrar en la part de l'evolució de l'espècie humana i la història de Kenya.

És sorprenent com s'assemblen l'estructura humana i la del ximpanzé.

La imatge no és clara, els esquelets de ximpanzé i humà són dins una vitrina.

De la història del país? Des de les tribus i les seves costums -que n'hi havia una bona varietat-, fins a la independència, passant pel robatori d'homes i dones per ser esclaus, fins al protectorat anglès, la colonització, la independència.... No entraré en detalls, el països colonitzadors no podrem tornar mai el que els hem robat, espoliat, menystingut humanament, socialment, culturalment,..., als països colonitzats.

A l'esquerra de la imatge hi ha els nadius, al centre els indis i a la dreta els anglesos. Treball, vivendes, lleure, música, cultura,....

La vista a l'hospital va ser un descobriment, també. És un centre privat. Té unes instal·lacions modernes, netes, endreçades, amb bons equipaments i amb un personal amable, proper, agraït.

La Germana que molt amablement em va acompanyar per fer la visita em va portar per tots els racons: laboratori, on de promig s'hi fan unes 200 analítiques diàries, despatxos, sala d'incubadores, sala de parts, urgències, quiròfans, sala on hi ha l'equip per la ressonància magnètica, habitacions, arxius, etc, i també a la cuina i bugaderia. 

Kenya és un país ben diferent d'Uganda. És més ric. Dintre del seu caos està més organitzat, té un ordre. Al carrer hi ha diaris en paper, tenen accés a la informació. La seva natura és prominent: muntanyes, rius, boscos,.. Ha plogut 3 o 4 vegades cada dia. Les vies de comunicació són millors. En construeixen de noves, algunes finançades pels xinesos.

Una de les vies de circulació més important de Nairobi.

A les 11 del matí i a les 6 de la tarda.

A vegades cridem al mal temps abans que arribi. Les pors provoquen inseguretats i a l'inrevés. Saber esperar, escoltar, estar atents al que passa al nostre entorn, confiar, no tenir pressa per la resposta que volem sentir, caminar mirant endavant ens alleugeriria la vida. Ha sigut una experiència enriquidora. M'ha obert portes. Gràcies, Sergi, per animar-me a anar-hi. Tornaré a Nairobi.

Aquestes dues imatges estan fetes una rere l'altra. Els colors són el mateixos, el que canvia és l'enfocament...