Arròs de marisc i flam

Quan vinc de Catalunya m'agrada portar alguna cosa cap aquí per poder compartir, especialment amb els de l'hostatgeria, són els que tinc més a prop i que em fan la vida més fàcil. Hi ha bona relació amb tot el personal.

Aquesta vegada vaig pensar que estaria bé que provessin algun tipus de menjar que per ells és poc habitual. La distància, el temps i la temperatura, deixaven fora qualsevol producte "fresc", havia de ser un precuinat. Donant-hi voltes, vaig pensar amb un arròs de marisc i flam per postres. És fàcil de trobar al supermercat, de transportar, de guardar i de cuinar, una habilitat poc desenvolupada en mi. 

Menjant Posho and beans.

La cuina d'aquí està absenta de precuinats. Tot el que mengen és natural, només bullit o cuit. 

Tenen 5 aliments que són la base de la seva dieta:

el "posho" -farina de blat de moro pastada-,

el "matooke" - platan cuit-, 

el "kaló" - farina de mill cuita, 

les "black beans" - mongetes negres 

i "rice" - l'arròs, que sempre és bullit i blanc. 

Per sopar arròs i matooke.

Aquests productes, quan l'economia els ho permet, els complementen amb fècula, verdures, bona varietat de fruites, ous, una mica de carn o peix (que només és d'aigua dolça). En alguns casos mengen pasta, habitualment tipus espagueti, "macarrons" -diuen aquí. També pa de motlle. Beuen aigua, te amb molt sucre i begudes ensucrades. Hi ha pocs productes làctics. Els que poden, beuen llet. A les cases no hi ha neveres. Conservar aliments frescos aquí, sense nevera, és difícil.

A les escoles, per exemple, cada dia per dinar i sopar mengen poxo amb black beens. 

Kaló

Vàrem haver d'esperar perquè la hostatgeria estava en obres, però finalment hem pogut compartir el menjar. Per ells tot era nou. Quan van veure el brou per l'arròs hi buscaven trossos de peix. El més curiós per ells va ser la poca quantitat d'arròs per persona. En mengen molta més quantitat que nosaltres.  

Arròs de marisc, que deia l'embalatge.

Amb la taula parada a la catalana: plats, coberts, tovallons i gots, tot estava a punt per l'arròs al plat, era el moment de menjar-se'l. Magarrufes per un gust i textura nou. "És un gust desconegut!", "és bo, però no ho coneixem!" -deien-. El flam, sense sucre cremat, va anar una mica diferent; com que el van trobar dolç tot va ser més fàcil. El que si van "celebrar" amb goig va ser la Sangria. Aquí tots volien repetir, prou en demanaven més però... ben aviat es va acabar.

El flam

Ho trobessin més o menys bo, ho van agrair molt. Va ser una estona agradable que va anar bé per trencar la rutina diària i fer una estona de gresca.
Continuarà amb noves experiències culinàries.