Tot anant a l'aeroport: un "viacrucis"

 Aquesta setmana vàrem anar a l'aeroport d'Entebbé, que és al costat de la capital Kampala, a buscar a una col.laboradora catalana que ha vingut uns dies aquí a Tororo. La vàrem recollir sense problemes amb els horaris.

El que intento explicar en aquesta entrada és el viatge, sobretot d'anada des de Tororo cap a l'aeroport.

La policia de trànsit, per diferents motius, ens va aturat fins a tres vegades

Un check point

La primera aturada va ser en un "chek point" o lloc de control. Molt amablement el policia que ens va aturar em va demanar el permís de conduir. Es va prendre el temps corresponent per mirar-se'l i també per veure les característiques del vehicle. Quan ho va tenir clar, ens va dir que amb el permís de conduir que tenia no podia conduir aquell vehicle. Perquè pugui conduir per Uganda cal que em tregui un carnet internacional o bé el del país, d'aquí a Uganda. Va explicar les normes amb claredat, ens va donar una informació que desconeixíem i que és important per poder conduir amb més tranquil·litat i evitar "ensurts". No ens va demanar res!!!

En cap de les altres vegades que m'han aturat (el color de la pell em delata) i que m'havien demanat la documentació mai m'havien fet cap observació en aquest sentit. Miraré d'arreglar-ho.

A la segona aturada la cosa va ser diferent. Ens va aturar, també un policia que duia un terminal a les mans, per reclamar-nos una denúncia al vehicle de l'any 2018!  Ens va dir clarament el nom del xofer i el motiu de la denúncia. La cosa era de veritat. L'import de la multa era de 100.000 ugx. Com que no es va pagar dins el plaç dels 28 dies després de la denúncia, hi havia un increment de  "només" un 50%, per tant el total eren 150.000 ugx. Prou vàrem insistir que  nosaltres no en sabíem res, que quedava clar que no era cosa nostra, que necessitàvem els diners per poder arribar a l'aeroport i tornar a casa, però no va baixar del burro: si no pagueu no marxareu, el vehicle no es mourà d'aquí.

Vàrem pagar religiosament el que demanava, ens va donar el rebut i el paper de la denúncia on hi havia el nom del xofer i la infracció motiu de la denúncia. 
No ho sabrem mai, però és molt probable que haguessin aturat el vehicle en d'altres ocasions i momentàniament ho haguessin solucionat d'alguna altra manera...

Un bus escolar.

A cada aturada va anar pujant el to i la tercera aturada ja va ser....

Acabàvem de deixar l'autopista. Circulàvem per una carretera de doble carril per banda. Hi havia semàfors. Les carreteres d'aquí Uganda no es caracteritzen per estar ben senyalitzades.

Ens van parar. Es va acostar un policia de trànsit i ens va dir que circulàvem amb excés de velocitat, que hi havia un rètol de limitació de velocitat a 40 km/h i que anava a 70 i que tenien una foto del radar que ho acreditava. Hi havia trànsit, no érem els que anàvem més de pressa, sí que gairebé segur érem els únics blancs en aquell moment. Ens va amenaçar amb portar-nos al jutjat i posar-nos 2.000.000 ugx de multa.

Mentre parlàvem amb el policia i com aquell que no fa la cosa, es va anar acostant un jove militar, amb fusell inclòs. Aquest jove, armat, ens va demanar que obríssim la porta del darrera de la furgoneta. Això vaig fer. Armat amb el fusell, va pujar i es va asseure a la furgoneta. Em va dir que tanqués la porta i que continués. No m'ho va haver de repetir, vaig engegar i vaig tirar cap a una direcció desconeguda, cap a no sé on: el jutjat, a la policia.... o cap a enlloc, potser? No fa cap gràcia portar un militar armat a dintre el cotxe.

De seguida va començar la negociació. Ara ja no va parlar d'accés de velocitat, tampoc de la foto del radar. La qüestió per la seva part era mirar de treure'ns el màxim de diners i per la nostra al contrari, de pagar el mínim.

- Quan podeu oferir? 

- 50.000 ugx

- És poc, -diu el militar armat

- 70.000 ugx?

- Un moment que truco al meu company.

Truca al seu company, que entenem que era el policia que ens havia parat i li diu que li hem ofert 50.000 ugx. L'altre accepta i penja. Li donem 50.000 ugx i ens diu que no n'hi ha prou, que amb ell havíem quedat que serien 70.000 ugx. Paguem 70.000, doncs. D'acord, però ara en falten 5.000 ugx més per poder tornar al punt on havia pujat. Doncs vinga 5.000 ugx més. Quan té els diners em diu que pari, que baixarà. Ho faig de seguida que em puc arrambar. Una vegada és fora de la furgoneta, tanco la porta i marxem ràpid, no fos cas que encara volgués alguna "coseta" més. No hi ha denúncia, tampoc excés de velocitat, i la foto?. 

Estem convençuts que la raó de l'aturada no és altra que el color de la pell. Aquests són blancs i tenen diners: pagaran!!! Raó sabuda però mai expressada.

En cada cas hem fet servir la "conya" que jo no entenia res en anglès, que parlessin amb el copilot.

Aquesta i d'altres situacions semblants viscudes em fan pensar que aquest país ho té difícil per tirar endavant.

Aquella nit vàrem dormir a Kampala. L'endemà, de camí de tornada vàrem haver de creuar per gairebé el cor de la ciutat. Un caos absolut. De Kampala en parlaré en una altra entrada, quan la conegui una mica més. Si que us deixo aquest vídeo perquè us en feu una mica d'idea. 

Van aturar el trànsit, sense motiu aparent, uns 50 min

Podeu veure que les motos de la dreta van en direcció contrària al carril de circulació.

=================================================

El llac Victòria és molt gran i bonic. La natura és sincera, és molt rica i generosa. L'observo amb atenció, en miro els colors i les formes, n'escolto les seves diferents i alegres melodies.