Que bonic és rebre dels que donen!

 Si, és molt bonic i humà i activa alegrament l'esperit rebre dels que donen voluntàriament amb la finalitat de fer més fàcil la vida d'altres persones.

Avui, 9 de setembre, després d'un llarg viatge que ha durat un mes, he anat a la "Post office" a recollir el primer enviament que m'arriba des de Catalunya. M'ha fet molta il·lusió. Aquest enviament ha sigut possible perquè, generosament, un bon grup de persones solidàries hi ha dedicat temps, esforç i diners.

Oficina central de Post Office de Tororo.

Va sortir de Sant Vicenç de Torelló el dia 10 d'agost. Després de mirar-nos-ho moltes vegades i fer diferents consultes, vàrem decidir posar-hi el material que finalment ha arribat. Sortosament, gràcies a la generositat de la gent, no hi ha cabut tot el material. 
Al davant de la Post office, la caixa carregada a la moto d'en Fred, el Boda-boda.

Em ve molt de gust explicar-vos què hi havia dintre el paquet. Hi havia roba per infants (que ja té destinatari), globus grans, un cargolador amb bateria amb els seu accessoris, també eines manuals, cargols per la fusta, endolls adaptadors (aquí van amb endolls anglesos), un raspall ben suau per treure els pels de la cara quan et tallen els cabells, que fins ara ho fan amb un raspall de dents!!! També una sorpresa personal molt agradable.

El paquet ja és a casa. Ara toca obrir-lo i endreçar-ho.

Aquest paquet ha fet un viatge que "només" ha durat un mes. Un dels motius que allarguen la durada de l'enviament és que quan els paquets arriben aquí la policia UGANDA REVENUE AUTHORITY els obre i revisa. Una vegada revisat i valorat, el tornen a "precintar". En funció del que hi ha a dins et fan pagar més o menys en el moment de recollir-lo. 

El paquet obert.

Si has de pagar per retirar el paquet, primer s'ha d'anar a la Post office. Aquí et donen el paper amb l'import que cal pagar. Quan el tens has d'anar a pagar a l'Stanbic, banc de Tororo. Amb el comprovant de pagament del banc pots tornar a la Post office a recollir el paquet. Encara, abans d'entregar-lo, has de pagar la quota per fer ús de la Post office. Una vegada has anat, demanat, marxat amb els papers, pagat, tornat i tornat a pagar, ja pots agafar el paquet i endur-te'l.


Normalment a les cases hi tenim tot de material en bon estat, encara que no el fem servir o que fins potser ens fa nosa. Peces de roba que pel motiu que sigui ja no s'utilitzen, material d'escola, etc., si és reutilitzable es pot enviar. Us animo a que ho feu.

Ben aviat demanaré més enviaments.


MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE HO HEU FET POSSIBLE!!


Comentaris

  1. Anònim10/9/23 11:05

    És tant gratificant preparar el paquet , com saber que ha arribat a port. Tot són experiències noves que ens ajuden a entendre i conèixer les referències que hi ha al món.

    ResponElimina
  2. Gurnemanz11/9/23 13:49

    Bpn dia, Pep, i Bona diada,
    Ja està prou bé que diverses persones es preocupin per enviar-te material que sempre és benvingut. Rebre un paquet amb corpreses ha de ser sempre un motoui de joia.
    Em sorprèn agradablement el fet que no mencionis que a la Duana no es facin una mica de comissió en forma de confiscament d'alguna cosa.
    Una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amus Sapir Primary School

Imatge
En una de les visites a casa de la Rebecca i família, vaig poder acompanyar els nens a l'escola. El nom de l'escola és  Amus Sapir Primary School. És una escola pública, la mateixa on han anat tots els germans de la casa.  Vista general de l'escola. A l'esquerra, que no surt a la imatge, hi ha l'església. A tots els va fer il·lusió que hi anés. El camí d'anada i el de tornada va ser amb diferent recorregut. Per anar a l'escola vam passar pel punt on van a buscar l'aigua. Pel camí s'afegien altres nens que també anaven a l'escola, el feien entretingut: reien, cridaven, jugaven,.... A les cases, que són petites i de poc espai, la gent feinejava per fora. La presència d'un "muzungu" de camí cap a l'escola era una mica més que curiositat. Arribats a l'escola, en companyia dels nens de la família, les sorpreses venien una rera l'altra. Una esplanada força gran, amb cinc construccions distribuïdes en forma de "U" i l
Llegueix més.... »

Tororo 2.0

Imatge
Quina rebuda més bonica i plena d'agraïment per haver tornat  m'han fet tots els que he anat trobant,  ja siguin monjos, la família de l'hostatgeria (que han vetllat perquè no es perdés res del que es va quedar aquí, ja fa tres mesos), alguns estudiants (que aquesta setmana haurien d'haver acabat les vacances i aniran arribant esglaonadament en funció dels diners que tinguin), amics, treballadors del monestir, els de la fusteria, coneguts... La senzillesa de les paraules queda coberta per l'abraçada que surt des del cor de cadascú.  La marxada va ser dolorosa, literalment. Els ronyons em van recordar com sóc de feble. Com, sense cap mena d'avís,   en un moment,  em va canviar la vida quedant a mans d'unes persones i una sanitat que no coneixia i va ser amb elles amb qui vaig haver de confiar. Conèixer de prop la sanitat ugandesa m'ha ajudat a entendre (o desentendre) més el país. A Uganda la sanitat és de pagament. Com d'injust és que jo que sóc fora
Llegueix més.... »