VIVINT EL CAMÍ DE LA VIDA - BEIDO DICOU MATIRRUMI

Ara que a l'escola no hi ha moviment, s'aprofita per arreglar -es fan pedaços- algunes coses. Aquests dies han repassat l'entorn de les latrines, que els hi convenia molt, i també s'han dedicat a fer blocs de formigó per fer un mur en un espai de l'escola. Amb quatre joves, en Charles, l'Edu, en Philip, en Prospar i en Goerge (el seu professor, que donava ordres) hem treballat junts. Una experiència molt agradable. Tota la feina es fa de manera manual, sense cap mena d'ajuda mecànica. No té res a veure com es treballa a Catalunya. Per veure una mica el procés de fabricació dels blocs de formigó. El primer dia feien blocs de formigó. Tot manual, des de fer la pasta, omplir el motlle un a un, "vibrar-los", portar-los a lloc perquè s'assequin i desemmotllar-los, tot fet a mà. Puc donar fe que és una feina molt dura. Ells quatre la feien amb absoluta normalitat, sense córrer, sense pressa, però sense parar. Treballen amb un "anar fent". E

Una de les conseqüències que té que els alumnes facin vacances és que hi ha un sobrant de llet de les dues vaques de l'escola. Les vaques no fan vacances!!! Com vaig explicar en una altra entrada, hi ha dos dies a la setmana que els estudiants esmorzen amb una mica de llet de les vaques. Els ritmes són molt diferents.... ja bullirà! Abans que es fes malbé, es varen buscar diferents opcions per poder-la vendre i treure'n algun benefici. N'hi havia uns 20 litres. Per uns eren massa litres i pels altres pocs. No va ser possible treure-la. Finalment, en Sergi va proposar que la bullíssim i la repartíssim entre els nens del barri. És un barri que la pobresa fa que hi hagi moltes mancances.  Amb un comentari senzill fet a un nen, sense cap insinuació que potser més tard hi hauria llet per ells, va fer que en poca estona hi haguessin una vintena de nens atents al que podia passar.  Primer al despatx d'en Sergi i tot seguit cap allà on bullíem la llet. No demanaven, només obser

L'escola és tancada, hi ha llum al carrer,  la senyora Pepa saluda al carter.  Que tingui bon dia, avui és Nadal!  No té una carteta, no té una postal?  Li dono una carta del seu fill Pasqual,  que des de Suïssa li diu Bon Nadal!!!  Amb aquest poema, recordo amb goig com els infants ens anunciaven que s'havia acabat el primer trimestre del curs. Estaven de festa, ja havien començat les vacances de Nadal. Aquí, a Uganda, no és així, ja que els cursos van per anys naturals.  El primer trimestre va de finals de gener fins a principi de maig,  El segon trimestre anirà del 27 de maig fins a finals d'agost.  El tercer trimestre comença a mig setembre i acaba a finals de novembre.  Desembre i gener vacances. Aquests dies, després d'una setmana d'exàmens, l'escola és tancada, hi ha vacances.  Ara és un espai d'edificis sense vida. Hi ha silenci.  No hi ha joves que es passegin,  que juguin a les dames,  ni a les cartes  o a un tipus de parxís (que hi juguen amb dos

El mercat és un lloc de trobada social  i un espai  d'intercanvi econòmic i de trànsit de mercaderies.  Amb una infrastructura adequada, els mercats haurien de ser propers, humans, sostenibles, responsables i fomentar el consum i l'alimentació saludable. També fer partícips a tots els usuaris d'aquests valors cívics i socials.   Sempre m'han cridat l'atenció, hi ha molta vida i identifica - és un retrat-  la societat que n'és usuària.  Entremig d'aquestes parades, hi ha l'accés a l'entramat del mercat vell Aquí, a Tororo, podríem dir que hi ha dos mercats, el Central Market i l'Old Market (mercat vell). Algunes estones m'hi he anat a moure. Amb prudència, els he volgut conèixer una mica més des de dintre. No he quedat indiferent. Així com el Central Market és un edifici gran i nou  (si mireu Tororo al Google Maps no us costarà identificar-lo), el mercat vell és un entramat de passadissos, parades, fustes, botigues i gent que vetllen pel seu n

  Aquí, com passa a molts altres llocs del món, el futbol és més que un esport, és un fet cultural que diu de la forma de ser de la població. El viuen amb molta passió. Socialment  sovint passa al davant de tot. Pel futbol, encara que sigui un partit o competició "casolana" força persones deixen d'anar a treballar, els joves no van a l'escola, ...                        Ambient en un torneig entre escoles de la contrada de Tororo. Abans d'acabar el primer trimestre aquí a l'escola és fa un torneig de futbol que aixeca molta expectació. S’organitza amb la idea de fer grup escola, que els joves juguin entre ells, facin esport, procurant deixar una mica al marge la competició. No sempre s’aconsegueix. Quan es juga a futbol, es juga a futbol.   Els dos equips que varen disputar la final saluden al públic. Hi participaven els alumnes masculins de diferents seccions: mecànics, llauners, construcció, electricistes, muntadors, agricultors, ferrers. Entre els matei