Aquesta va ser la meva primera feina

Ara que a l'escola no hi ha moviment, s'aprofita per arreglar -es fan pedaços- algunes coses. Aquests dies han repassat l'entorn de les latrines, que els hi convenia molt, i també s'han dedicat a fer blocs de formigó per fer un mur en un espai de l'escola.

Amb quatre joves, en Charles, l'Edu, en Philip, en Prospar i en Goerge (el seu professor, que donava ordres) hem treballat junts. Una experiència molt agradable. Tota la feina es fa de manera manual, sense cap mena d'ajuda mecànica. No té res a veure com es treballa a Catalunya.

Per veure una mica el procés de fabricació dels blocs de formigó.

El primer dia feien blocs de formigó. Tot manual, des de fer la pasta, omplir el motlle un a un, "vibrar-los", portar-los a lloc perquè s'assequin i desemmotllar-los, tot fet a mà. Puc donar fe que és una feina molt dura. Ells quatre la feien amb absoluta normalitat, sense córrer, sense pressa, però sense parar. Treballen amb un "anar fent". En general, el valor que aquí és dona a les hores no té res a veure amb el que estem acostumats a Europa. Treballen tranquils, sense estrés i la feina queda ben digna.

Vaig quedar molt parat quan em varen explicar que al matí no esmorzen. No mengen res fins a l'hora de dinar, les 3 de la tarda. Llavors es mengen un bon plat de "poxo amb mongetes negres" i tornen a treballar una estona més. 

Tenen el cos fibrat, són valents.

Fent un paviment

Si pogués posar una dada comparativa, diria que treballen com feien els paletes de Catalunya fa uns 70 anys. Una de les coses que més em crida l’atenció és que "sempre ho fem així”. Els veig conformistes, amb poca voluntat per canviar situacions o maneres de fer que amb molt poc els ajudaria molt.

Aquest edifici és a Tororo, tota la vestida que l'envolta
 són barres de fusta lligades amb cordes.

Són persones humils i humanament generoses. Treballar junts ha fet que tots cinc ens hàgim conegut una mica més. La nostra relació serà diferent. Per mi ara són alumnes i professor de l'escola que els puc cridar pel nom. Per ells he deixat de ser el "muzungu", ara sóc en Pep.

Fixeu-vos en l'equip de protecció que porta, especialment les sabates...

Mirar d'entendre el perquè de cada cosa és un aprenentge constant que t'acosta a la seva realitat. És interessant.