Repartint el sobrant de llet

Una de les conseqüències que té que els alumnes facin vacances és que hi ha un sobrant de llet de les dues vaques de l'escola. Les vaques no fan vacances!!!

Com vaig explicar en una altra entrada, hi ha dos dies a la setmana que els estudiants esmorzen amb una mica de llet de les vaques.

Els ritmes són molt diferents.... ja bullirà!

Abans que es fes malbé, es varen buscar diferents opcions per poder-la vendre i treure'n algun benefici. N'hi havia uns 20 litres. Per uns eren massa litres i pels altres pocs. No va ser possible treure-la. Finalment, en Sergi va proposar que la bullíssim i la repartíssim entre els nens del barri. És un barri que la pobresa fa que hi hagi moltes mancances. 

Amb un comentari senzill fet a un nen, sense cap insinuació que potser més tard hi hauria llet per ells, va fer que en poca estona hi haguessin una vintena de nens atents al que podia passar. Primer al despatx d'en Sergi i tot seguit cap allà on bullíem la llet. No demanaven, només observaven i estaven atents al que podia passar. 

Són vius, molt vius. Alguns van bruts, amb la roba esparracada i surten de casa sense esmorzar, però tenen la mirada neta i el somriure sempre posat. La majoria van descalços, això no els priva de fer res, d'enfilar-se als arbres amb una facilitat sorprenent, ja sigui per anar a buscar algun fruit o simplement jugar o estar-s'hi. Quant més grans són els arbres més amunt s'enfilen.

Dalt d'aquest arbre hi ha 5 nens que van descalços...

La llet, amb foc de llenya, va bullir lentament. Des que amb el Robert (el responsable de les vaques que es varen poder comprar gràcies a donacions de Catalunya) vàrem encendre el foc fins a bullir va passar una hora llarga.  Hi vàrem afegir aigua, té i sucre, com és habitual aquí.

Abans de servir-la calia refredar-la una mica. Aigua, prèviament bullida, ens va ajudar. Fet i debatut hi havia uns 27 litres.

Quan va estar a punt, es va dir als nens que anessin a buscar un got que els donaríem llet. La resposta va ser ràpida i efectiva. Penseu que hi ha nens que no en poden veure mai o ben poques vegades, perquè a casa no hi ha diners per comprar-ne i no tenen cap vaca. 

Al cap de poca estona una bona colla de nens feien cua ordenadament. Alguns eren ben menuts i els va acompanyar la mare. Asseguts, enjogassats i ben contents tots es van anar prenent la llet. Es va repartir llet a 60 nens, fins que es va acabar. Cap d'ells va poder repetir.

Us podeu imaginar els beneficis que hi hauria per els més pobres si els rics repertíssim justament el que llencem?

Som conscients que molts del productes que llencem són originaris dels paisos pobres, que no els poden comprar?

Uns tant i els altres tant poc!