Anem al mercat vell, vinga!

El mercat és un lloc de trobada social i un espai d'intercanvi econòmic i de trànsit de mercaderies. Amb una infrastructura adequada, els mercats haurien de ser propers, humans, sostenibles, responsables i fomentar el consum i l'alimentació saludable. També fer partícips a tots els usuaris d'aquests valors cívics i socials. Sempre m'han cridat l'atenció, hi ha molta vida i identifica -és un retrat- la societat que n'és usuària. 

Entremig d'aquestes parades, hi ha l'accés a l'entramat del mercat vell

Aquí, a Tororo, podríem dir que hi ha dos mercats, el Central Market i l'Old Market (mercat vell). Algunes estones m'hi he anat a moure. Amb prudència, els he volgut conèixer una mica més des de dintre. No he quedat indiferent. Així com el Central Market és un edifici gran i nou  (si mireu Tororo al Google Maps no us costarà identificar-lo), el mercat vell és un entramat de passadissos, parades, fustes, botigues i gent que vetllen pel seu negoci. 

Mostra de l'interior del mercat vell

Una terenyina de ferros i fustes, plàstics i llaunes, feta sense gaire ordre ni concert. Era un espai buit on la gent, cadascú al seu aire i amb el que tenia, hi van anar fent la seva paradeta. Ara és com és. Amb un terra totalment irregular i sense cap mena de paviment, unes teulades que ben poca aigua aturen, fum de les parades que fan alguna cosa per menjar -poxo (farina de blat de moro), matoque (plàtans), kwon (mill), chapati (com un crep fet amb farina de blat), carn, peix, etc... 

A dintre del mercat vell un bon grup d'homes treballant amb pneumàtics vells.

No hi ha cap punt d'aigua. Si que hi ha alguna letrina. L'higiene tal com el tenim entès els europeus no hi existeix. S'hi pot trobar una mica de tot: roba, ferreteria, menjar, carn, peix, persones que ballen, gent que treballen amb pneumàtics vells,...


La gent, els comerciants, en general han sigut molt amables. Amb alguns ens hem saludat i parlat un moment. Igual que passa amb la societat ugandesa, tots tenen una cos en comú: demanar. Demanen diners per ells i pel seu negoci, que els convidis a un te, que els hi proporcionis material, etc. Val a dir que hi ha hagut algunes parades que no m'han deixat que les fotografiés i d'altres que no he gosat.

 Senyora, molt amable, al davant de la seva botiga

La sastreria amb dos treballadors. N'hi havia més.

A la ferreteria hi ha cargols per triar i remenar....

Comentaris

  1. Anònim9/5/23 7:19

    Déu n'hi do, tot plegat...
    Gràcies per fer-nos en cinc cèntims.

    ResponElimina
  2. Gurnemanz14/5/23 13:08

    Una de tantes variants del mercat secular que sempre han fet anar els humans.
    Veig que reiteres el conccepte de demanar al muzungu. És curiós. Deuen pensar que ets omnipotent i portador de tota mena de riqueses.
    L'única menció a les letrines diferents del concepte d'higiene europea m'ha recordat alguna mala experiència viatjant, tot i que estic segir que el que tu has vist ho millora.
    Moltes gràcies, Pep.

    ResponElimina
  3. Gurnemanz14/5/23 13:15

    M'he descuidat de dir que he buscat el mercat central de Tororo a Google Maps i a Google Earth. En cap dels dos es veu altra cosa que la teulada. En canvi, buscant per altres camins he vist les façanes, l'interior i fins i tot alguns comentaris relatius a que els venedors l'abandonen per manca de condicions favorables, especialment a l'accessibilitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amus Sapir Primary School

Imatge
En una de les visites a casa de la Rebecca i família, vaig poder acompanyar els nens a l'escola. El nom de l'escola és  Amus Sapir Primary School. És una escola pública, la mateixa on han anat tots els germans de la casa.  Vista general de l'escola. A l'esquerra, que no surt a la imatge, hi ha l'església. A tots els va fer il·lusió que hi anés. El camí d'anada i el de tornada va ser amb diferent recorregut. Per anar a l'escola vam passar pel punt on van a buscar l'aigua. Pel camí s'afegien altres nens que també anaven a l'escola, el feien entretingut: reien, cridaven, jugaven,.... A les cases, que són petites i de poc espai, la gent feinejava per fora. La presència d'un "muzungu" de camí cap a l'escola era una mica més que curiositat. Arribats a l'escola, en companyia dels nens de la família, les sorpreses venien una rera l'altra. Una esplanada força gran, amb cinc construccions distribuïdes en forma de "U" i l
Llegueix més.... »

Tororo 2.0

Imatge
Quina rebuda més bonica i plena d'agraïment per haver tornat  m'han fet tots els que he anat trobant,  ja siguin monjos, la família de l'hostatgeria (que han vetllat perquè no es perdés res del que es va quedar aquí, ja fa tres mesos), alguns estudiants (que aquesta setmana haurien d'haver acabat les vacances i aniran arribant esglaonadament en funció dels diners que tinguin), amics, treballadors del monestir, els de la fusteria, coneguts... La senzillesa de les paraules queda coberta per l'abraçada que surt des del cor de cadascú.  La marxada va ser dolorosa, literalment. Els ronyons em van recordar com sóc de feble. Com, sense cap mena d'avís,   en un moment,  em va canviar la vida quedant a mans d'unes persones i una sanitat que no coneixia i va ser amb elles amb qui vaig haver de confiar. Conèixer de prop la sanitat ugandesa m'ha ajudat a entendre (o desentendre) més el país. A Uganda la sanitat és de pagament. Com d'injust és que jo que sóc fora
Llegueix més.... »