Generositat o alguna cosa més?
En algun moment de la vida tots hem viscut situacions de bondat i generositat que ens han deixat bocabadats i sense paraules. Això és el que em va passar a la missa del diumenge de Pasqua, a l'hora de l'ofertori.
Un jove, que seia just al davant meu, m'allarga la mà buscant la meva i m'hi posa un bitllet perquè en faci ofertori. Un gest fet des de l'amor, amb silenci i generositat. Ràpidament em vaig aixecar per portar-lo a la safata.
De seguida em varen venir al cap preguntes que us voldria compartir. Què ha fet que aquest jove, que conec i sé que no té res, tingui aquest gest amb mi, sense esperar res a canvi? Què m'està dient? Hi pot haver més generositat quan el que et donen saps que ho necessiten? Si sé que algú ho necessita, què faig, li ofereixo o espero que m'ho demani? I els meus diners, els comparteixo? Els compto? M'ajuden a viure o en sóc esclau?
Recordo, amb agraïment, el dia que una persona amb qui compartim una profunda amistat em va dir: - Pep, què prefereixes, ser tu o els diners? Encara avui em ressona i em fa pensar. Donar el que ens sobra costa molt poc. Per donar el que necessitem cal molta valentia i qualitat humana.
Gràcies per aquesta experiència de vida.
Gràcies per aquesta Pasqua!!!
Pep gràcies per compartir, aquesta experiència, tant humana, generosa i plena de bondat. Disfruta d’aquesta oportunitat com un regal de vida. MR El Tupí🌟
ResponEliminaM'ha fet pensar en l'almoina de la vídua de l'evangeli. Tantes preguntes que sorgeixen d'una experiiència així i, segurament, a resposta, que mai sabràs, és d'una gran senzillesa.
ResponEliminaCom a Muzungu deus tenir experiències sorprenents i enriquidores dia a dia.
Un humil ciutadà de Santa Coloma et saluda molt afectuosament.
Bon dia, Pep,
ResponEliminaNomés et vull dir que aquesta anècdota de l'almoina m'he voltat bastant pel cap.
Santa Coloma et saluda