Fusters o artesans?

Sovint trobo algun motiu per anar a treure el nas a la fusteria. M'agrada l'olor de la fusta, saber-ne els tipus amb què treballen i com la treballen. Conec el funcionament de les màquines i en reconec el soroll des de la distància. També sóc coneixedor dels riscos que tenen. 

Les naus de la fusteria. A l'esquerra hi ha el taller i a la dreta l'exposició.

Quan sóc allà, el que se’m fa present, sempre, és l’experiència compartida amb una bona colla de companys meravellosos com en Pep, l'Albert i també la Mª Àngels, així com l'equip de persones que ens varen donar suport, algunes d'elles ben implicades pel que representava la fusteria pels treballadors i els riscos que hi havia. Agraeixo tot el que hi he après, el que m’ha donat i tot el que he compartit.



Des del primer moment em va captivar com, amb les màquines que tenen, poden fer el que fan. Autèntics artesans!

Vista general del taller de fusteria

La fusteria és una de les matèries que s'ensenyen a l'escola. Sovint hi ha un grupet de joves fent l'aprenentatge de fuster, amb feines diferents.


Vist des del meu coneixement i experiència: màquines velles que no estan gaire ben escairades, (per nosaltres, algunes serien autèntiques peces de museu), eines que no estan esmolades -broques, discos de serra, ganivetes, xerracs de mà, raspes,..-, sense mesures de seguretat, ni E.P.I (Equip de Protecció Individual). Treballen sense aspiracions, amb trossos de fusta al terra,... Per ells és el més normal, no hi veuen cap problema. I per si tot això és poc, ben sovint els tallen el corrent elèctric! 

Els colors d'aquesta taula són els originals de la fusta, amb el vernís transparent.


Això no treu que facin autèntiques obres d’art amb la fusta. Peces d’artesania que només els bons fusters són capaços de fer. Treuen molt profit de les eines que tenen i saben treballar amb eines manuals com ara les gúbies. És bonic veure com donen forma a la fusta d'una manera diferent del que estava acostumat. El fet d’anar-hi sovint em serà un bon aprenentatge. Hi aportaré el que cregui que els pugui ser útil.









Comentaris

  1. Que maco és tot això que ens ensenyes, gràcies.

    ResponElimina
  2. Bon dia, Pep,

    Ja em vaig posant al dia de llegir i gaudir el teu bloc. No s'agraeix amb paraules ni escrites ni pronunciades tot això que anem rebent de la teva experiència a Uganda.

    Llegint el que dius de l'estat de la maquinària i de les eines tinc un doble sentiment. Per una banda la preocupació per l'estat de les eines i les màquines-eina però, sobre tot, d'admiració pels resultats que n'obtenen. Quines obres d'art en forma de mobles. Certament el treball la fusta forma bé les persones. I, ben pensat, obtenir resultats satisfactoris amb eines deficients, encara més.

    Salutacions càlides des de Santa Coloma, Baixa Segarra.

    ResponElimina
  3. Gràcies Pep, una gran experiencia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada