VIVINT EL CAMÍ DE LA VIDA - BEIDO DICOU MATIRRUMI

En una de les visites a casa de la Rebecca i família, vaig poder acompanyar els nens a l'escola. El nom de l'escola és  Amus Sapir Primary School. És una escola pública, la mateixa on han anat tots els germans de la casa.  Vista general de l'escola. A l'esquerra, que no surt a la imatge, hi ha l'església. A tots els va fer il·lusió que hi anés. El camí d'anada i el de tornada va ser amb diferent recorregut. Per anar a l'escola vam passar pel punt on van a buscar l'aigua. Pel camí s'afegien altres nens que també anaven a l'escola, el feien entretingut: reien, cridaven, jugaven,.... A les cases, que són petites i de poc espai, la gent feinejava per fora. La presència d'un "muzungu" de camí cap a l'escola era una mica més que curiositat. Arribats a l'escola, en companyia dels nens de la família, les sorpreses venien una rera l'altra. Una esplanada força gran, amb cinc construccions distribuïdes en forma de "U" i l

Avui hem entregat als responsables de la fusteria del monestir benedictí de Tororo el xerrac elèctric que l'empresa vigatana VICREU va donar pel taller i  l'escola. MOLTES GRÀCIES!!   Vista general de la fusteria. El màxim responsable de la fusteria és el Brother Andrew i l’encarregat és l’Stephen Barasa. De seguida si han afegit, ben encuriosits, altres treballadors i alumnes que hi havia en aquell moment a la fusteria.   El Brother Andrew a la meva dreta, l’Stephen Barasa a la meva esquerra  i el Nathan al darrera. Estan molt contents de poder tenir aquest xerrac, molt. Agraeixen la donació. Fins ara les fustes llargues com taulons, bigues, llates, etc. les tallaven amb xerrac de mà. Són conscients que aquesta màquina els allibera de l’esforç i el temps de tall manual. De bon primer s’ho miraven amb una certa desconfiança. Quan han pogut comprovar que el xerrac feia bé la seva feina, l’expressió de les seves cares ha canviat completament. Aquesta fusteria és també una