Amus Sapir Primary School
En una de les visites a casa de la Rebecca i família, vaig poder acompanyar els nens a l'escola. El nom de l'escola és Amus Sapir Primary School.
És una escola pública, la mateixa on han anat tots els germans de la casa.
A tots els va fer il·lusió que hi anés.
El camí d'anada i el de tornada va ser amb diferent recorregut. Per anar a l'escola vam passar pel punt on van a buscar l'aigua. Pel camí s'afegien altres nens que també anaven a l'escola, el feien entretingut: reien, cridaven, jugaven,.... A les cases, que són petites i de poc espai, la gent feinejava per fora. La presència d'un "muzungu" de camí cap a l'escola era una mica més que curiositat.
Arribats a l'escola, en companyia dels nens de la família, les sorpreses venien una rera l'altra. Una esplanada força gran, amb cinc construccions distribuïdes en forma de "U" i l'església. En aquestes construccions hi ha les 7 aules ordinàries, més l'aula de música. També els dormitoris separats de nois i noies i el minúscul despatx dels mestres. No està delimitada amb res. Al que se'n podria dir l'entrada, fora del recinte pròpiament de l'escola, hi ha la "cuina". Al darrera la cuina hi ha les "cases" dels mestres.
Paret del despatx dels mestres. La llista dels 22 mestres és el paper blau cel.
La primera cosa va ser travessar gairebé tot el patí fins arribar al despatx dels mestres. L'espera va ser curta. De seguida una mestra que tenia càrrec de responsabilitat ens va atendre. Com és de costum aquí a Uganda, ens va fer seure, va demanar algunes coses i em va convidar a un te. Acte seguit va començar la visita a l'escola. En aquest moment ja era "vox populi" que un muzungu visitava l'escola, la notícia va córrer de pressa. La comitiva va anar creixent.
Val a dir que l'horari escolar comença a 2/4 de 9 del matí. Bona part dels alumnes hi arriben una hora abans, pels volts de 2/4 de 8. S'estan a l'aula tranquils, sense fer gatzara, esperant amb força silenci que arribi el mestre i comenci la classe. Els de religió musulmana són els últims d'arribar perquè van a la pregària.
L'aula de P3. Encara hi falten més de la meitat de nens.
Una segona mestra és va afegir per acompanyar-nos en la visita.
Em varen donar algunes dades de l'escola:
Actualment hi ha 1.437 alumnes
Hi treballen 22 mestres (els de la llista de color blau cel)
Disposa de 7 aules, més la de música.
En alguna aula hi ha 260 nens. No hi ha espai per tots.
Els alumnes tenen la possibilitat de quedar-se a dormir a l'escola.
El cost d'anar a l'escola per alumne és:
Matricula de 70.000 ugx cada trimestre (uns 17,5 €)
Si es queden a dormir, a part de tot el seu material, han de donar a l'escola:
18 kg de mongetes x 6.000 ugx/kg = 108.000 ugx (uns 27 €)
45 kg de poxo x 2.800 ugx/ugx kg = 126.000 ugx (uns 31,5 €)
5.000 ugx per l'escola.
Cada alumne ha de portar tot el seu material per l'estudi: llapis, llibretes, llibres, etc.
El mateix han de fer els que es queden a dormir: matalàs, roba pel llit i per vestir-se, tela mosquitera, estris per a la higiene personal, sabó per la roba, cubell, garrafa per l'aigua i tot el que pugui ser necessari per fer la vida a l'escola.
Un dormitori del nois. Nois i noies dormen en dormitoris separats.
La cuina és un espai exterior, petit, amb parets de fusta i teulada. Els focs tenen cabuda per dues olles grans, escalfades amb foc de llenya.
Els mestres cobren 400.000 ugx/mes (aprox. 100 €). Són conscients que són les ànimes de l'escola.
Tenen dret a una "casa", en la que no hi ha cap servei mínim: ni llum, ni aigua, tampoc latrina o espai per rentar la roba. Això sí, estan aixoplugats.
Són edificis de planta quadrada on hi viuen quatre famílies. Les parets interiors no arriben a dalt, fan poc més de 2 m. d'alçada i això fa que no puguin tenir cap conversa amb un mínim d'intimitat.
Un edifici on hi quatre cases per famílies de mestres.
L'aula de música és a part.
A la tarda vaig poder assistir a l'assaig general d'un concurs entre 7 escoles de la contrada, que tenien l'endemà. Molts joves hi van participar. Ho vaig trobar extraordinari! Ballaven, cantaven, tocaven, recitaven, tot amb música en directe.
Els instrument que utilitzaven eren tots artesans, fets per ells mateixos, des de les flautes de pa, el xilòfon de fusta, el Thumb piano, en la seva llengua l'Ateso: Akogo i Bow harp, en Ateso: Adungu
En aquest video es poden veure i sentir els instruments.
Les peces que varen ballar i tocar eren de producció pròpia. Les cantades no. Totes les peces les vaig trobar ben elaborades, ben interpretades, amb ordre, afinades,... Canten i interpreten a la Malària, malaltia que ja em resulta coneguda, a la higiene personal, també al país, a la corrupció,...
L'endemà, es van endur el primer premi del concurs.
L'alegria entre alumnes i professors de l'escola era evident. Era palpable fins i tot en el punt on van a buscar l'aigua. El dia del concurs, al vespre, hi havia una munió de joves, potser més de 200, anant a buscar aigua. La joia de la victòria planava molt per sobre de les empentes i algun crit per poder ser el primer en agafar l'aigua. Un moment per veure'l i viure'l.
Que no ens falti mai la música. Veig que aquesta visita a l'escola t'ha impactat força, com tot el que vas descobrint a Uganda.
ResponEliminaNoto que parles de la Malària com una coneguda. Llàstima.
Cada cop que menciones la manca de letrines em roda el cap. No demanaré detalls però cal diir que cada terra fa sa gerra.
260 alumnes per classe!! I a Catalunya els pares es queixen si els nens han d'anar en barracons prefabricats que tenen de tot menys totxanes a les parets.
Un cop més, gràcies.
Una abraçada des de Santa Coloma.
Viure per veure
ResponEliminaNo ens podem queixar de res.
Gràcies per compartir -ho
Pep, wt segueixo llegint I emocionant-me. No puc deixar de comentar-te aquest últim. M'ha impactat el vídeo de la classe de música, per la puresa dels sons dels instruments artesans i com estan ben afinats i com ho viuen els músics amb el ritme que porten al cos i a l'ànima Quina diferència amb els músics alumnes de casa nostra...
ResponEliminaPep, GRÀCIES!!!