El taller de fusteria està d'estrena

Avui hem entregat als responsables de la fusteria del monestir benedictí de Tororo el xerrac elèctric que l'empresa vigatana VICREU va donar pel taller i  l'escola.

MOLTES GRÀCIES!!

 

Vista general de la fusteria.

El màxim responsable de la fusteria és el Brother Andrew i l’encarregat és l’Stephen Barasa. De seguida si han afegit, ben encuriosits, altres treballadors i alumnes que hi havia en aquell moment a la fusteria. 

El Brother Andrew a la meva dreta, l’Stephen Barasa a la meva esquerra i el Nathan al darrera.

Estan molt contents de poder tenir aquest xerrac, molt. Agraeixen la donació.

Fins ara les fustes llargues com taulons, bigues, llates, etc. les tallaven amb xerrac de mà. Són conscients que aquesta màquina els allibera de l’esforç i el temps de tall manual.

De bon primer s’ho miraven amb una certa desconfiança. Quan han pogut comprovar que el xerrac feia bé la seva feina, l’expressió de les seves cares ha canviat completament.

Aquesta fusteria és també una aula de formació.

Dins el monestir hi ha una escola de formació professional força reconeguda, la Benedictine Vocacional Training and Production Center – BVTPC-. Es fa formació professional de construcció, mecànica, llauneria, electricitat, muntadors, projectes de maquinària, modista, perruqueria i també de fusteria. Els alumnes que volen aprendre l’ofici de fuster, fan les classes teòriques a l’escola i les pràctiques al taller de fusteria. 

No tenen res a veure els tallers de fusteria que coneixem nosaltres amb els d’aquí. No hi ha controls numèrics, ni màquines automàtiques, ni digitals. Les mesures de seguretat són pràcticament inexistents en tots els sentits. No els preocupa ni el soroll ni la pols, encara que a vegades no els deixa gairebé respirar (treballen amb fusta massissa que fa molta pols).

La maquinària que hi ha al taller és la que hi havia en els tallers de casa nostra fa una bona pila d’anys. Al taller tenen: màquina d’obrar, serra, escairadora, desgruixadora i tupí. 

D'eines elèctriques petites en tenen ben poques: el xerrac, un trepant, alguna serra de calar, la màquina de disc i poca cosa més. La majoria de feines es fan de manera artesanal. Tenen molta habilitat en fer anar el ribot i les eines manuals, com ara les gúbies. Tot ho encolen i claven amb claus, res de cargols, bisos, grapes,...

 

Veient les necessitats d'aquest país i de la seva gent, és bo que hi hagi consciència de col·laboració i ajuda. 

Cada donació que es fa serveix per millorar la vida d'algunes persones.

Moltes gràcies per les vostres donacions.