Un esport d'alt risc.

Doncs, si! Conduir de nit aquí a Uganda és un esport d'alt risc. 

Per una qüestió administrativa, prorrogar el visat, vaig haver d'anar a Jinja, ciutat al costat del llac Victoria, on neix el riu Nil. Hi vaig anar sol, amb cotxe.

Jinja és a 130 km de Tororo. La carretera que porta a Jinja és la que comunica Kampala amb Kènia. És un enllaç internacional, una carretera important, planera i sense corbes gaire pronunciades. No plovia.  

L'anada va ser dintre la normalitat, amb el trànsit "ordenat" de manera habitual. A la tornada és va fer fosc i amb la foscor la cosa ja va ser una altra història, va prendre una dimensió ben diferent.

La carretera és sense pintar. Cotxes, camions, taxis, motos, bicicletes i vianants, circulant, molts sense cap tipus de llum. Un desordre, un caos absolut!!

Vehicles que no els veus perquè van sense llum o bé porten llums amb tanta potència que quedes totalment enlluernat. Camions amb el davant farcit de llums de colors que s'encenen i s'apaguen a l'estil d'un rètol publicitari. Vehicles de tota mena que mai acabes de saber si van o venen, si passaran per la dreta o per l'esquerra. També vianants. Vull fer menció especial per les motos i els taxis. 

Les motos perquè circulen en totes direccions i van pitant contínuament. Et passen per tots els costats, tan poden venir de cara com d'esquena. Encara que pitin no les veus, les sents però no saps on són. I si només fos una... però n'hi ha una gran quantitat.

Els taxis són un món a part. Són furgonetes de 15 places carregades fins al capdamunt. Porten de tot i tot barrejat, des de persones, fins a paquets de tota mena. També bestiar viu, com cabres, xais o gallines. Aquests són els més perillosos. Sense llums, avancen a qualsevol lloc i de qualsevol manera, sense tenir en compte que poden trobar un vehicle de cara, que pot ser un camió de gran tonatge que, com ells, vagi sense llum.

Aquest és un fragment de la carretera que va de Kampala a Kènia.

Les furgonetes són taxis.

T'hauries de poder imaginar aquesta situació a les fosques 

i amb vehicles de tota mena sense llums.

Per si tot això fos poc, cal afegir-hi un parell de coses més, encara: per una banda els vehicles que per la mala combustió fan una fumera espessa i negra que encara fa més difícil la visibilitat, i per l'altra la quantitat de vehicles parats al costat de la carretera sense cap mena de senyalització, incloses bicicletes que passen pel mig i persones amb o sense bestiar que caminen. Tots sense cap mena de llum. És fosc, molt fosc! Pànic a patir un accident i no veure'l!

Quina enyorança de les ITV dels vehicles. Veient el que he explicat puc donar fe que han fet un bon servei.

Això és el que es veu quan t'enlluernen tant, que has de tancar els ulls.

I això és el que es veu quan tot és fosc.

Realment hi ha coses que s'han de viure per descobrir-les. Fa molts anys que condueixo, mai havia avançat -n'hi m'havien avançat- per la dreta, l'esquerra i pel mig!!!!! Passar per poblats on tot es fosc, sense enllumenat públic. Estava atemorit, desconcertat, insegur,... 4 hores per fer 130 km. 

Com pot avançar, i cap a on, un país que viu les nits a les "fosques", que la meitat del seu temps no pot ser actiu, amb unes comunicacions viàries, i de tota mena, sense ordre ni concert i sense cap mena de regulació?

Recorda que aquí les hores de llum i foscor tenen la mateixa durada tot l'any. 

Va ser una experiència dura que agraeixo molt d'haver viscut. És una altra realitat que m'ajuda a entendre una mica més el país. 

També he entès que no puc anar a Tororo de nit, tenia força curiositat per anar-hi. És ben fosc, no hi ha gairebé llum enlloc. Hi ha llocs que de dia ja em són més coneguts i em va costar saber on era. Tot és molt fosc i el que es mou ho fa sense llum. És una ciutat sense vida.

Quan vaig arribar a "casa" vaig sopar amb calma un bon plat de pasta que havia preparat en Maiko (el cuiner de l'hostatgeria), amb una cervesa fresca (aquesta si) per acompanyar. Calia celebrar-ho!!!

Per cert, ampliar el visat no m'ha servit per a res!!! Una cosa és el que diuen i l'altra, sovint ben diferent, és el que passa. També ho vaig aprenent.