L'aigua és més a prop de casa

Sí. Des d'aquesta setmana la família de la Rebecca i els seus veïns tenen l'aigua molt a prop de casa. A continuació us ho explico.

Aquí és pot veure el camí que havien de fer per anar a buscar l'aigua fins ara i a on tenen els dos nous punts per recollir-la. 
 
Alguna vegada he comentat que, a part de la pobresa, un del principals problemes que té la població aquí a Uganda és el de l'aigua. 
El subsòl d'Uganda és molt ric en aigua. No hi ha rius importants que travessin els país. En molts llocs, l'aigua aflora a la superfície de manera natural. Gràcies a això poden plantar grans extensions d'arròs.

Bomba per extreure aigua del subsòl. Aquesta és a la regió de Karamoja, 
al nord-est del país, però n'hi ha a qualsevol racó de poblat, poble i ciutat.

Amb garrafes l'han d'anar a buscar lluny de casa i no és potable. Depenent d'on tenen la casa, la font els pot quedar entre més de mig kilòmetre i 1,5 kilòmetres de distància. Caminar cara amunt amb una garrafa de 20 l al cap no és fàcil.

Com a tot arreu, la necessiten per beure, cuinar, rentar plats i roba, per la higiene personal,..., també per regar l'hort durant les èpoques que no plou. Això representa un esforç físic i una despesa de temps important. Des de ben petits el nens aprenen a estalviar-la i a fer-ne bon ús. A ells també, dintre les seves possibilitats, els toca anar a la font o al punt de recollida.

Aquesta nena em va dir que tenia 10 anys (?)
Porta al cap una garrafa de 20 l.!

A casa de la Rebecca i família -i també els seus veïns- no eren una excepció. Però hi ha hagut canvis.
Aquesta setmana han començat a rajar els dos nous punts de recollida. Els veïns estan molt contents i agraïts de tenir l'aigua tan a prop. Valoren que se'ls hagi tingut presents i solucionat, en part, aquesta necessitat comunitària de primer ordre.

Aquest punt d'aigua s'ha fet nou.

Segurament algú es preguntarà: com hi arriba l'aigua aquí en aquests punts?
Doncs va ser una sorpresa molt gran el dia que ens vàrem assabentar que per sota terra hi passa una canonada que porta aigua a diferents llocs. El mateix dia va començar el procés de buscar informació: 
.- Es pot punxar la canonada per treure'n aigua?
.- Qui és el propietari o responsable de la instal·lació?
.- Si es pot treure aigua de la canonada, s'haurà de pagar? Quant?
.- Quin cost tindrà fer-ho?
.- Quan és podrà fer?
.- Qui ho farà?
.- etc....
                                En aquest punt s'han canviat les aixetes.

La Phiona es va posar a treballar en això. Va poder localitzar el responsable de la instal·lació, l'Aaron. Amb ell ens vàrem trobar un parell de vegades. La negociació del preu no va ser fàcil, no estan acostumats a tancar un preu. Tenen una manera de fer diferent de la que estem habituats. El resultat de tot plegat són els vídeos adjunts. 

Ells encara no poden fer el gest, tan comú per nosaltres com el d'obrir l'aixeta a dintre a casa. És molt bonic, fins i tot emociona, poder compartir experiències com aquesta, que milloren i fan la vida més fàcil a un bon grapat de famílies.


Comentaris

  1. Enhorabona, gran treball, bons resultats.

    ResponElimina
  2. Quin miracle, l'aigua. Com n'han d'estar de contents de la millora ni que no tingun l'aixeta dins de casa. Entenc que l'aigua s'ha de bullir perquè sigui més o menys potable.
    No tant sols ets el muzungu, sinó que ets el muzungu miracler. ¡Et deuen venerar bastant, segur.
    M'he quedat perat de la cua de garrafes esperant per omplir.
    En haver-hi aigua a labast hi ha més harmonia entre els veïns?
    Una abraçada ben grossa del muzungu de Santa Coloma pel muzungu de Tororo.

    ResponElimina
  3. Espero que aquesta nova instalació els doni aigua per molt imolt temps!! Enerabona!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amus Sapir Primary School

Tororo 2.0