Sense projecte ni pressupost.

Quant més em vaig familiaritzant amb el país més m'adono que hi ha maneres de fer que em costen d'entendre.

 

Les imatges que hi ha aquí són només una mostra de cases i edificis sense acabar, molt a prop del monestir.

Anant a passejar a peu o amb bici t'adones que Uganda és una teranyina de carreteres i camins de sorra que permeten arribar a totes les cases que hi ha. Només les més importants estan asfaltades. No hi ha normes urbanístiques. La xarxa elèctrica per fer arribar corrent a les cases és molt deficitària. D'aigua només n'hi ha a punts concrets, ja sigui en forma de font manual o bé directament d'un forat a terra, on la població hi va a omplir garrafes grogues per portar-la cap a casa. El clavegueram i la recollida de deixalles és inexistent. Només les cases que tenen "lavabo" tenen fossa sèptica

El país està farcit de parcel·les petites. Els que tenen un petit trosset de terra en propietat s'hi poden construir una casa, una barraca o un local comercial, ...

És habitual trobar edificis de tota mena sense acabar. Construir sense pressupost, sense planificació, sense saber el material que serà necessari per fer l'obra, ni els diners que valdrà, ni el temps que pot durar la construcció.

El que, segurament, havia de ser un grupet de cases

Tinc un trosset de terreny i algun diner estalviat ... doncs em faig una casa. Comencen les obres i a mig fer s'adonen que ja no hi ha més material, s'han acabat els estalvis i no tenen diners per comprar. Solució: deixem l'obra tal com està. Quan això passa, el problema s'agreuja perquè mentre tenien estalvis anaven fent amb certa tranquil·litat econòmica. De cop es troben que s'han quedat sense estalvis, tenen una casa inacabada (a vegades són a les primeries de la construcció) i sense possibilitats de continuar. Una casa sense acabar els aboca a ser encara més pobres.

Casa sense acabar,  amb una bona aparença

També n'hi ha que les comencen pensant que si ells no la poden acabar potser l'acabaran els seus fills. Els fills aspiren a una vida millor i tenen la vista posada a Kampala, la capital. Hi ha casos que el cap de casa desapareix i abandona a la família deixant-la sense cap possibilitat econòmica. També que els surt una "oferta" laboral engrescadora i ho deixen tot. 

 El que havia de ser un centre comercial a Angurom. 

Aquest edifici és apartat de tot arreu.

Sigui com sigui, una mica de planificació, en molts sentits, ens ajuda a tots, a Uganda i també a Catalunya.