VIVINT EL CAMÍ DE LA VIDA - BEIDO DICOU MATIRRUMI

 Avui hem anat fins a l'oficina d'immigració de Mbale, per demanar informació referent a la prorroga del visat. Tot i que hi havia persones que feien cua per fer alguna tràmit, ens han atès de seguida, no ens hem esperat. Entrada de l'oficina d'immigració de Mbale. La sorpresa ha sigut que després d'una breu exposició del que volíem, una de les primeres preguntes que ens ha fet l'interlocutor ha sigut si érem del Barça. Li hem dit la veritat, que sí. De seguida la situació ha canviat: -Entreu, seguiu-me! Hem anat al seu despatx i ens ha dit: - Veniu tal dia, porteu els diners corresponents a la taxa dels tràmits i no hi haurà cap problema. La resta de documents els podeu treure per internet. Ens ha donat l'adreça d'internet on fer les gestions i el telèfon. Tot seguit la conversa ha tornat al Barça: - Ahir va empatar, anem a 11 punts del segon, el Madrid, aquest any guanyarem la lliga. Estava perfectament al cas del Barça, n'és un seguidor. Potser si...

Sovint trobo algun motiu per anar a treure el nas a la fusteria. M'agrada l'olor de la fusta, saber-ne els tipus amb què treballen i com la treballen. Conec el funcionament de les màquines i en reconec el soroll des de la distància. També sóc coneixedor dels riscos que tenen.  Les naus de la fusteria. A l'esquerra hi ha el taller i a la dreta l'exposició. Quan sóc allà, el que se’m fa present, sempre, és l’experiència compartida amb una bona colla de companys meravellosos com en Pep, l'Albert i també la Mª Àngels, així com l'equip de persones que ens varen donar suport, algunes d'elles ben implicades pel que representava la fusteria pels treballadors i els riscos que hi havia.  Agraeixo tot el que hi he après, el que m’ha donat i tot el que he compartit. Des del primer moment em va captivar com, amb les màquines que tenen, poden fer el que fan. Autèntics artesans! Vista general del taller de fusteria La fusteria és una de les matèries que s'ensenyen a ...

En algun moment de la vida tots hem viscut situacions de bondat i generositat que ens han deixat bocabadats i sense paraules. Això és el que em va passar a la missa del diumenge de Pasqua, a l'hora de l'ofertori. Un jove, que seia just al davant meu, m'allarga la mà buscant la meva i m'hi posa un bitllet perquè en faci ofertori. Un gest fet des de l'amor, amb silenci i generositat. Ràpidament em vaig aixecar per portar-lo a la safata.  Aquesta és la safata on es posen les ofrenes a l'hora de les misses. De seguida em varen venir al cap preguntes que us voldria compartir. Què ha fet que aquest jove, que conec i sé que no té res, tingui aquest gest amb mi, sense esperar res a canvi? Què m'està dient? Hi pot haver més generositat quan el que et donen saps que ho necessiten? Si sé que algú ho necessita, què faig, li ofereixo o espero que m'ho demani? I els meus diners, els comparteixo? Els compto? M'ajuden a viure o en sóc esclau?  Recordo, amb agraïment...

Aquest dilluns de Pasqua hem fet una activitat diferent, hem anat d'excursió al Sipi falls.  Un paratge de gran bellesa natural, a uns 90 km de Tororo. Al fons de la imtage de l'esquerra es podria veure el llac Bisina. Poso aquest enllaç https://en.wikipedia.org/wiki/Lake_Bisina per donar idea de la importància d'aquest llac i el conjunt de què forma part. Amb cinc alumnes (democràticament elegits pels seus companys) en Nicholas, en Denis, en Dian, l'Edward i en Philip, junt amb en Tibault i acompanyats per en Sergi, tots vuit en una furgoneta conduïda per en Luke, hem viscut un dia diferent. Sipi falls és una zona muntanyosa que s'alça al mig del pla. Un espai visitat pels turistes. Hi ha diferents cascades d'aigua. Les que hem visitat tenen una alçada de 100, 88 i 65 m respectivament. També molta vegetació i ben variada. Hi ha detalls que em criden l'atenció: des d'on hi arriba l'aigua, tanta aigua, si surt del punt més alt? Hi ha una cascada que q...

 

Moltes famílies de Tororo, els és difícil poder menjar tres cop al dia. En alguns casos les dificultats són tantes que els nens, de ben petits, han d'anar a viure amb altres familiars o veïns. I no parlem dels nens que per diferents motius queden abandonats dels seus pares. Això s'agreuja més encara quan és en edat escolar. Si no els poden alimentar, els resulta encara més difícil poder-los pagar l'escola. Germans grans que han de treballar per pagar l'escola dels germans petits i que se'n senten responsables. Ens aquesta "cassoleta" escalfada amb llenya hi fan el poxo dues vegades al dia. Els alumnes de l'escola mengen tres cops al dia. Per dinar i sopar l'alimentació és el "poxo" (farina de blat de moro) i "black beans" (mongetes negres). Per esmorzar prenen l'isoke, que segons em varen dir és el líquid que sobra del poxo. Hi ha dos dies a la setmana que hi barregen llet, llet de les vaques de l'escola, que aquí tothom...